Sospir de la Mar #1

Condecorat de derrota en les foses del Fi del Món, quan les argilagues rebroten deixant sobre la terra vàries generacions, trie els camins de negror sota els pantans dels cocodrils que llisquen portant notícies atàviques de les metamorfosis que esperen quan siga’m aus del firmament volant cap al nostre ideal. Una mosca es posa en la meua mà esgrimit la dolencia que s’emporten els dimonis cap a dins de l’infern, i jo esgotat pels avatars de la malícia, encare el que va ser el últim poema que et dedicaré rascant en les parets dels papers tirats a la mar perquè no se t’enduguen… i xilla al vent enrabiat les gotes diamantines que esborren que et vaig voler i ja no hi hauran per a tu noves línies.

13

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s